ActualitatNotícies

El passat diumenge 2 d’abril, un grup de Federalistes d’Esquerres va visitar la tomba d’Antonio Machado per retre homenatge al poeta i a tots els homes i dones que des de gener de 1939 van travessar la frontera buscant refugi a França, un èxode que es va aguditzar a l’acabar la Guerra Civil l’1 d’abril d’aquest any. Al cementiri de Cotlliure van intervenir diferents membres de l’associació, entre ells Mireia Esteva, Pedro Jesús Fernández, Marcello Belotti, Gaby Poblet i Beatriz Silva que van recitar fragments de l’obra d’Antonio Machado

Slide Slide Slide Slide Slide Slide Slide

Per tercer any consecutiu, membres de diferents col·lectius, entre ells Federalistes d’Esquerres, van visitar la tomba del poeta universal Antonio Machado, enterrat en un petit cementiri de Colliure, poble situat a l’altre cantó dels Pirineus, només a 26 kilòmetres de la frontera espanyola, banyat pel mar Mediterrani.

El gener de 1939 van ser molts els espanyols republicans, civils i militars, que travessaren aquestes terres fugint de les tropes rebels que s’apropaven a Barcelona.

És el cas d’Antonio Machado que, un dia plujós, acompanyat, entre d’altres persones, de la seva mare -malalta- va arribat a Colliure.

Venia de Barcelona on s’havia refugiat, acollit per una família, a la part alta de la ciutat, per evitar les conseqüències de les bombes que aquells dies queien sobre la ciutat.

El nostre poeta va haver de fugir, com ho van fer centenars de milers d’espanyols, per defensar un govern democràtic davant la rebel·lió d’una part de l’exèrcit sota el comandament de Franco que comptava amb l’ajuda dels governs de la Itàlia feixista de Mussolini i de l’Alemanya nazi de Hitler, entre d’altres.

Davant el nacionalisme uniformista defensat per cacics i terratinents espanyols que no volien perdre els seus privilegis, el govern republicà va impulsar mesures que afavorien les classes populars, la qual cosa va provocar l’inici d’una guerra sagnant que va destrossar milions de vides.

Com ens va explicar una de les persones assistents “tots els nacionalismes intenten homogeneïtzar la població -pàtria i nació- classificant els ciutadans en patriotes bons i dolents”.

Els nacionalistes utilitzen qualsevol mitja per aconseguir els seus objectius i la lluita pel domini del seu territori està per sobre dels drets dels ciutadans. Tot el contrari que defensen els federalistes pels quals els principis de llibertat, igualtat, justícia, solidaritat i fraternitat entre tots els pobles són plantejaments irrenunciables i prioritaris. Ser d’esquerres implica ser federal, perquè el federalisme defensa els interessos de les persones treballadores.

Però, tornem a Colliure i intentem explicar l’emotiu acte d’homenatge que es va realitzar davant la tomba d’Antonio Machado. Persones anònimes recitaren poesies, no només de Machado, sinó també de poetes assassinats pel règim franquista con Miguel Hernández o Federico Garcia Lorca.

Tots ells van ser perseguits per les seves idees: Miguel Hernández condemnat a mort i empresonat va morir quan només tenia 31 anys; García Lorca afusellat a l’edat de 38 anys i Antonio Machado, forçat a l’exili, va morir a conseqüència d’una pneumònia -tres dies després va morir la seva mare-, quan tenia 64 anys.

Sembla ser que per alguns les idees i la poesia són armes, però no mortíferes com pensen, sinó alliberadores i pacifiques. I això no ho poden suportar.

També es va cantar i es va recordar a una dona autora d’alguns dels poemes d’amor i reivindicació social i feminista més intensos, profunds i lúcids de l’Espanya del segle XX: Gloria Fuertes.

El motiu era la celebració del centenari del seu naixement. Per això, per acabar l’acte es va recitar:

Los juguetes son para jugar (de verdad)

No para Jugar a Matar (de mentira)

Las pistolas (ni de agua)

El revólver (ni de broma)

La escopeta (ni tocarla)

Los juguetes para todo

Y las armas para nada

Després de visitar el poble, els dos autocars que portaven els assistents a l’acte es traslladaren al lloc on estava el camp de concentració d’Argelés on cent mil republicans espanyols van viure en condicions extremes i inhumanes entre 1939 i 1941.

Els espanyols refugiats en aquest camp de concentració van ser tractats per part de les autoritats franceses com si fossin criminals. En l’actualitat, a l’Europa del segle XXI, es repeteix la història amb els que fugen de les guerres. Però això és una altra història.