Mireia Esteva: Negociar sense destruir a l’adversari
“… per a arribar a acords fa falta una mica més que verbalitzar que es vol aconseguir algun acord. Entre altres coses, fa falta que la negociació garanteixi als negociadors…
EDITORIAL: PER UN GOVERN PLURAL D’ESQUERRES
La no – investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern és un fracàs per totes les esquerres, per tots els sectors progressistes de la política espanyola. Segurament hi…
Josep Burgaya: Jordi Pujol, amb ell va començar tot
“El nacionalisme pujolista més que un partit va erigir un potent moviment del qual es podia formar part encara que s’establissin èmfasis diversos sobre els ritmes de consecució de la…
Lluís Rabell: Paisatge després de la batalla
“Som a temps de recompondre tot el que s’ha trencat? A això caldria dedicar esforços i voluntats. La coalició és una fórmula que pot resultar problemàtica; però si és aquesta…
Anton Costas: Economia al servei de la societat
“Bona part dels ciutadans compartim dues grans prioritats. La primera és frenar i revertir la desigualtat, la pobresa i la depauperació que s’ha apoderat de les nostres societats. El ressentiment…
Mireia Esteva: El que preocupa
“Potser no necessitem grans solucions, però si un imparable procés de petits canvis que vagin resolent successivament els problemes que tenim detectats: menys influència de les minories nacionalistes per a…
Argelia Queralt: Línies vermelles
“Línies vermelles són dues paraules que s’han convertit en una arma llancívola i han perdut, com tants altres conceptes últimament, el seu significat de debò. Un binomi que s’ha desgastat,…
EDITORIAL: ESPANYA NECESSITA UN ACORD DE GOVERN PROGRESSISTA COM MÉS AVIAT, MILLOR
Federalistes d’Esquerres mai no ha amagat la seva condició d’organizació independent dels partits però a la vegada clarament orientada cap a l’esquerra des d’una vocació inequívocament plural. Per això vàrem…
Lluís Bassets: El paper dels estúpids en la història
“No hi ha gaire dubtes sobre l’immens paper de l’estupidesa en la història universal, en l’espanyola en particular, i molt concretament en la catalana més recent, quan el seu desplegament,…
Gabriel Jaraba: Rosalia canta en català, o el salvavides de ferro
“Perquè no es tracta de llengua sinó de poder: poder aconseguir que es faci la voluntat d’una minoria, que vol imposar-se al marge dels seus resultats electorals. Com va dir…
