Joan Botella, vicepresident de “Federalistes d’Esquerres”, va ser entrevistat, el dilluns 21 de juliol, a la ràdio suïssa RTS en relació a la situació política a Catalunya.
Sobre l’aparença quasi federal de l’actual estat espanyol, va comentar que “hi ha, certament, elements d’un Estat federal però no hi ha ni l’esperit ni la transformació dels serveis centrals de l’Estat, com l’aparell judicial o el Tribunal Constitucional, que continuen funcionant com si res no hagués canviat i el Govern central tingués tot el poder. Aquesta incomprensió és filla de les ambigüitats de l’estructura constitucional espanyola. Si es mira només la distribució dels pressupostos entre el centre i la perifèria es creuria que ja som un Estat federal, però si es mira com funcionen els grans serveis de l’Estat, la diplomàcia, els serveis jurídics, etcètera, es veu que queden coses per revisar. Aquesta idea està molt estesa a Catalunya”.
Els locutors suïssos li van demanar sobre el darrer Manifest federalista presentat a Madrid i Joan Botella va explicar que “el sentit del darrer Manifest és evitar el separatisme, però més enllà d’això reclama una posició negociadora oberta per part del Govern espanyol. Cal que l’estructura central de l’Estat canviï perquè aquesta negociació sigui útil”
Sobre si ja no s’és a temps d’assolir una solució a aquest contenciós, Botella creu que “podria ser massa tard. Sóc optimista sistemàticament, però és cert que d’aquí al 9 de novembre queda poc temps. La meva idea personal és que tant Mariano Rajoy, president del Govern espanyol, com Artur Mas, president del govern català. estan instal·lats millor en el conflicte que en la seva solució. L’únic argument que Rajoy i els seus donen contra la negociació amb Artur Mas és que volen saber quina contrapartida ofereixen els independentistes si accepten la celebració del referèndum. Crec que s’hauria de plantejar la qüestió a l’inrevés: si no hi ha cap pas endavant, cap gest per part del Govern espanyol, el bàndol separatista continuarà creixent, perquè hi haurà cada cop més gent que arribarà a la conclusió que no hi ha res a fer amb Espanya”.
L’augment del separatisme català, el va explicar així: “Hi ha una part de l’opinió pública a Catalunya, un 10% o un 15%, que ha estat sempre separatista i així ho ha expressat de forma constant els darrers 35 anys. Hi ha un 25% o un 30% que s’hi ha sumat per raons diverses, pel infrafinançament autonòmic, per la resolució del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia el 2010, per l’impacte de la crisi,… Un gran nombre de persones han arribat a la conclusió que si Catalunya fos independent tindria tot els diners que ara cedeix a Espanya. És una mica simple però és així”.
Finalment, el degà de la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, reconeix que “honestament, no sé què passarà d’aquí al 9 de novembre. Jo em trobo amb amics, col.legues i companys amb els quals no parlem d’aquesta qüestió. És interessant de veure com el Govern central no dóna cap argument als seus simpatitzants per oposar-los als dels separatistes. És una feblesa d’argumentació política que es tradueix en unes expectatives de vot que semblen majoritàriament favorables a la independència”.
Per escolar l’entrevista original en francès:
