“Diuen que d’aquesta sortirem canviats, que aquesta pandèmia ens humanitzarà i ens farà veure els vulnerables que som. Veient les imatges no sembla vagi a ser així. Senyores amb gavardines de luxe demanant llibertat i senyores abillades amb la seva única vestimenta demanant menjar. A les primeres els molesten les segones, excepte si els netegen les seves cuines, cuiden dels seus fills i viuen lluny dels seus barris. A les segones no els molesta l’existència d’aquestes “defensores de la llibertat”. D’alguna manera els poden donar menjar. Un cercle viciós. La perpetuació de la caritat. Així i tot, les riques i els rics preferirien l’erradicació de la pobresa d’un cop de ploma, sense ingressos mínims vitals ni ajudes vàries i molt menys amb impostos a les rendes més altes. Per a què? Dirien ells. Els pobres seran pobres tota la vida. Van néixer per a ser pobres, perquè el que “l’escola perpetua les classes socials” no és un invent comunista, és la pura realitat. Llavors, deixem als pobres en el seu estat, en pau, en la pau del Senyor. Fins a l’Església (però no el Papa) ha pres partit pels i les “guaperas” acabalats. Als pobres, ni aigua.”
Sobren els pobres (isabadell, 16 de maig de 2020)
