“I mentre que a finals de febrer la Generalitat ni tan sols pensava a tancar les escoles, a Barcelona ja s’havia fet un pla d’emergència que ha portat a coordinar i gestionar en poquíssim temps la creació d’un espai per a sensesostre, l’ampliació dels grans hospitals de la ciutat condicionant pavellons, per descongestionar les estructures hospitalàries.
Tots aquests exemples ens parlen de dues coses. De l’enorme capacitat de coordinació que han tingut els ajuntaments, fossin del color polític que fossin. I d’unes regidores i uns regidors que –lluny del que pensa Sala i Martín, però segurament ben a prop de la percepció de la ciutadania, com han demostrat els últims estudis demoscòpics– han fet, en aquesta conjuntura tan difícil, simplement bona política, si per això entenem posar per davant de qualsevol altra cosa els interessos de les persones.
Quan passi la crisi, hauríem de recordar totes qui i com ha fet bona política. Per descartar aquella que, en temps difícils o en temps més feliços, simplement és dolenta.”
Bona política (El País, 7 d’abril de 2020)
