“Com més s’embulla la qüestió catalana, més s’assembla a la britànica. La paradoxa és que les semblances ja no es tracen entre catalans i escocesos. Res de dues nacions a la presumpta espera d’un Estat: si no el trist parentiu d’un posimperi obsolet i un pre-Estat impossible.
El vell paral·lelisme Brexit-procés ha fet fortuna perquè es tracta de temptatives simultànies de dos secessionismes. Un, d’un Estat nació respecte d’una agrupació supranacional; altre, d’una entitat subestatal respecte de l’Estat-nació en el qual està incardinada. ”
Catalans i britànics (El País, 7 d’octubre de 2019)
