“No hi ha una conversa catalana, sinó dues converses que transiten paral·leles. Som davant dos marcs conceptuals que representen una societat dual. Hi ha excepcions, persones que pretenen transitar entre els blocs, però són una minoria.
El marc conceptual de l’independentisme parteix de minimitzar les conseqüències del que va passar a partir de l’aprovació al Parlament de les lleis de desconnexió el setembre del 2017. El que va succeir aquelles jornades i les seves conseqüències, l’1 d’octubre i la declaració unilateral d’independència (fallida), van ser conductes greus políticament i jurídicament: ruptura constitucional, desobediència. I, sobretot, van suposar la subversió del concepte democràcia, que passava a identificar-se, només, amb el dret d’autodeterminació de Catalunya, el mandat popular d’un referèndum que no ho va ser, i on, contradictòriament, una majoria parlamentària, que no social, podia imposar la seva voluntat.”
Marcs conseptuals (El País, 14 d’agost de 2019c
