“La pregunta és: Ens hem tornat tots bojos o què?
Sí, ja conec la resposta que es dóna als qui no tenim el més mínim dubte —però és que ni la més mínima— que cal treure a aquesta gent d’aquí immediatament i com sigui: amb un somriure de suficiència i una cella aixecada, se’ns titlla de bonistes, se’ns prevé contra l’anomenat efecte crida, es pondera la laberíntica complexitat del problema polític de fons, un problema migratori que concerneix a tota Europa, tal vegada el principal problema de la UE, que pot agreujar-se si ens deixem portar per irresponsables arravataments humanitaris. La meva resposta a aquesta resposta és la següent: amb el degut respecte, vagin vostès a la merda. I també: si això és un problema polític, jo sóc Naomi Campbell. I també: quan un es troba enmig del mar amb un munt de desgraciats —nens i malalts inclosos—, un no es posa a estudiar les respectives normatives nacionals sobre rescat marítim, un no inicia una profunda reflexió sobre política migratòria, un no s’encomana a ningú: agafa a aquests infeliços, els porta a port, els cura i els dóna menjar i de beure; i després parlem.”
Ens hem tornat tots bojos? (El País, 13 d’agost de 2019)
