“A Catalunya ens hem oblidat de l’obvi. I ens hem acostumat al fet que mítings polítics, platons de televisió i institucions es funden en un sol altaveu, sempre al servei d’un miratge. El miratge de la majoria, del mandat de l’1-O, d’una societat uniforme, de la democràcia… Una quimera alimentada per una potent maquinària que només ha parlat per a uns, oblidant-se del lloc del qual parlava i de les normes del joc. Així, fins al límit de perdre la vergonya i el sentit comú. Aquí tenim a la portaveu del Govern, Meritxell Budó, balbotejant davant la lògica. Fa massa anys que menyspreant l’obvi, relegant-ho a la dissidència.”
L’obvi (El Periódico, 12 de juny de 2019)
