“La conclusió és que el referèndum com a instrument polític per dirimir diferències territorials és una pèssima gestió de les diferències i de les desigualtats. L’única finalitat de les plataformes que promouen aquest tipus de consultes i referèndums és beneficiar els col·lectius amb més poder econòmic que no volen contribuir a pal·liar la situació dels més desfavorits. Per tant, quan es concreta en realitats específiques, el dret a decidir esdevé un mite que està molt lluny dels objectius de l’esquerra i de qualsevulla postura progressista que estigui enfront dels problemes socials d’una població. Aquests tipus de referèndums només es poden defensar des de posicions neoliberals.”
El mite del dret a decidir (politica & prosa, 21 de març de 2019)
