Tota solució nacional està condemnada a fracassar davant la mundialització del risc. El nostre estatisme metodològic és en part responsable de la incapacitat dels governs per donar resposta a problemes complexos. I no obstant això, segueix veient-se com la imprescindible cuirassa protectora front als nous temors i incerteses, també globalitzats. Persistim en disminuir-cobijándonos sota un mantell que ja no ens protegeix. Sorprèn per això aquesta nova oferta política que reclama un retorn a una comunitat enyorada i segura. La dicotomia dins / fora, nosaltres / ells, el mateix / l’aliè, ja no pot encarar riscos que exigeixen una lògica interdependent.
“La sociedad del riesgo” (El País 20 de maig del 2017)
