Un nou liberalisme agressiu i antiespanyolista influeix en l’agenda del procés d’independència.
La urgència dels plans independentistes i l’hegemonia del discurs d’esquerres a l’agenda política catalana han propiciat l’auge de sectors radicals de la dreta i del liberalisme nacionalista. Alguns destaquen per l’essencialisme en el fet identitari o per una clara xenofòbia contra la societat espanyola; tots coincideixen en maneres agressives de comunicar-se i en la voluntat de trencar ràpid amb el sistema establert.
El periodista Roger Palà va obrir la caixa dels trons d’aquest fenomen el 22 de febrer al digital Crític. Les crítiques contra Palà es van centrar en la comparativa que el periodista establia entre l’alternative right nord-americana –“dreta alternativa”, al-right– i “la nova dreta independentista”, com ho definia Palà. L’alt-right és un moviment antisistema ultradretà, racista i nacionalista. Ambdós realitats són diferents però comparteixen que són fenòmens atomitzats, molt agressius en la seva retòrica i que detesten el progressisme més arquetípic. Una denominació més adient per al cas català seria la que va utilitzar recentment l’excap de llista de la CUP Antonio Baños: “alt-lib, alternative liberals”. Baños va emprar aquest terme per referir-se a la candidatura per dirigir l’Ateneu Barcelonès que encapçalen Bernat Dedéu i Enric Vila, entre d’altres.
Si l’alt-right ha donat suport majoritàriament a Donald Trump, i anteriorment al conservadurisme reaccionari del Tea Party, aquesta nova dreta nacionalista i liberal catalana ha estat propera a CDC i a la seva continuació, el PDECAT. La defensa de Trump apareix en l’argumentari d’algunes de les seves icones més conegudes. Nombrosos representants d’aquest sector ideològic han format part de la Fundació Catalunya Oberta (FCO), entitat de tall liberal vinculada a l’antiga CDC, segons indica la seva web. Alguns d’aquests noms s’han incorporat al col·lectiu liberal i independentista Catalans Lliures, un grup que pretén activar el liberalisme com a opció política de amb vista a una Catalunya independent. Institucions com l’Ateneu Barcelonès, mitjans digitals com El Nacional de José Antich, l’eurodiputat Ramon Tremosa, l’expresident del Barça Joan Laporta o Pilar Rahola han destacat per fer d’altaveus d’aquests alt-lib.
Llegir més:
http://cat.elpais.com/cat/2017/03/08/cultura/1489004585_671287.html
