La reforma de la Constitució és una demanda creixent en cada vegada més sectors de la societat espanyola. A judici de molts, el text aprovat el 1978, a penes tres anys després de la mort de Franco, ha tingut molta eficàcia però està amortitzat en diversos aspectes i ha de ser objecte d’una profunda revisió i posada al dia. EL PERIÓDICO ha demanat l’opinió de quatre experts. Xavier Arbós, Mercè Barceló, Nicolás Sartorius i Francesc Vallès responen a les preguntes.
1. ¿Ha de ser la reforma constitucional un objectiu ineludible d’aquesta legislatura?
Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional (UB).
Sí, perquè tenim una crisi de legitimitat pendent de solució. La de la monarquia s’ha atenuat amb la renúncia de Joan Carles I. La de la representació gairebé s’ha superat per la renovació del sistema de partits. Queda la crisi territorial.
Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional (UAB).
La reforma és un mitjà, no un fi. Qui la proposa ha d’especificar què pretén reformar. En tot cas, 38 anys sense modificacions substancials són excessius si es vol una Constitució que de veritat representi un pacte social per a cada nova generació.
Nicolás Sartorius, advocat, exdiputat i vicepresident de la Fundación Alternativas.
En la meva opinió, sí. Es donen les condicions idònies per a això: necessitat urgent, acord de la immensa majoria de les forces polítiques i socials, un Govern de la dreta sense majoria, la possibilitat d’arribar a consensos.
Francesc Vallès, professor de Dret Constitucional (UAB).
El debat és inajornable. La carta magna ha complert amb encert la seva principal missió, fer de ròtula entre la dictadura i la democràcia, però ha demostrat clars símptomes d’esgotament i se l’ha d’adaptar a aquests temps per guanyar en reconeixement i legitimitat.
2. ¿La reforma hauria de limitar-se a la reorganització territorial i un nou encaix de Catalunya o hauria d’abordar unes altres qüestions?
Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional (UB).
Seria convenient millorar l’eficàcia d’algun dret social, donant-li el rang de dret fonamental. Ja ho és el dret a l’educació (article 27), que té les màximes garanties per a tots. Es podria fer amb el dret a la salut (article 43).
Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional (UAB).
Convindria abordar altres qüestions si es tracta d’actualitzar el text com a pacte social de cada generació, com la forma d’Estat, el paper dels ens locals, el reconeixement de nous drets o la supressió d’institucions disfuncionals i ineficaces com el Senat o el CGPJ.
Nicolás Sartorius, advocat, exdiputat i vicepresident de la Fundación Alternativas.
Hauria d’abordar altres qüestions, com el reconeixement de la sanitat com a dret fonamental, així com la vivenda i la cultura en determinades condicions. Ja seria un avanç important la reforma territorial i l’encaix de Catalunya. N’hi ha d’altres, potser no tan urgents.
Francesc Vallès, professor de Dret Constitucional (UAB).
Una constitució és un pacte de convivència i ha de ser reflex d’una societat. A l’actual se li trenquen les costures. S’ha d’explorar consensos en actualització de la carta de drets i llibertats, descentralització de la justícia, un Senat federal de veritat o una clarificació competencial més gran.
3. ¿S’hauria de revisar el sistema del concert basc i navarrès?
Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional (UB).
Sí, i se n’ha de parlar sense tabús ni prejudicis. Si el concert és compatible amb el principi de solidaritat, ¿per què no permetre-ho en qualsevol comunitat autònoma que ho desitgi? I si no ho és, ¿per què mantenir-lo en els seus actuals termes?
Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional (UAB).
El sistema de finançament singular d’aquests dos territoris genera desigualtat entre comunitats, però és necessària enun Estat que només subsistirà si és capaç de reconèixer la necessitat de tractar de forma desigual les nacionalitats històriques de la resta de territoris.
Nicolás Sartorius, advocat, exdiputat i vicepresident de la Fundación Alternativas.
Jo no revisaria el concert i la quota com a tals, però sí que els completaria amb alguna fórmula que aconseguís una aportació més gran d’aquestes comunitats a la solidaritat general, potser establint una segona quota al fons comú.
Francesc Vallès, professor de Dret Constitucional (UAB).
El concert provoca que Catalunya i altres comunitats hagin de fer més esforç de solidaritat. Més que revisar-lo, el que faria falta és incloure a la Constitució els elements estructurals del sistema de finançament autonòmic, com el principi d’ordinalitat.
4. ¿Seria convenient o perjudicial incloure en el debat la forma d’Estat: monarquia o república?
Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional (UB).
Seria perjudicial. No és fàcil tractar alhora assumptes que divideixen tant la ciutadania com la qüestió territorial i el dilema entre monarquia i república. Millor concentrar l’esforç a aconseguir un consens sobre la crisi territorial, més urgent.
Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional (UAB).
Aquest és un debat pendent a Espanya. I com més aviat millor s’abordi, més s’afavorirà el sentiment de pertinença a un país del qual una bona part de la seva ciutadania se sent desafecte.
Nicolás Sartorius, advocat, exdiputat i vicepresident de la Fundación Alternativas.
No sóc partidari d’incloure, en la futura reforma, la forma d’Estat. No és una necessitat social ni política; hi ha temes més importants. No hi ha un mínim consens i incloure-ho faria inviable l’acord.
Francesc Vallès, professor de Dret Constitucional (UAB).
La discussió es va obviar durant l’abdicació de Joan Carles I, i per tant ara el debat serà inevitable. La societat espanyola és prou madura per abordar aquest tema, però una cosa és qüestionar el model i una altra que hi hagi consens suficient per canviar-ho.
5. Si s’inclogués a la reforma un rol específic per a Catalunya, ¿com es podria evitar que la reclamació d’aquest mateix rol per altres comunitats l’acabés desnaturalitzant?
Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional (UB).
L’experiència ens porta a intuir que no s’acceptarà un paper específic i diferenciat per a Catalunya. Renaixeria l’esperit d’emulació entre comunitats autònomes que ha aflorat en el passat. Optar pel bilateralisme com a estratègia pot ser un error.
Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional (UAB).
Explicant a Andalusia que tot intent d’emulació del camí que pugui seguir Catalunya per integrar-se territorialment a l’Estat de forma acceptable –i això passa per reconèixer Catalunya com subjecte polític– pot provocar la ruptura definitiva d’Espanya.
Nicolás Sartorius, advocat, exdiputat i vicepresident e la Fundació Alternatives.
Si s’inclou aquest rol, no hauria de suposar cap privilegi o atemptar a la igualtat de tots els espanyols. Però definir Catalunya com a nació, en el si d’una federació, sense afectar la sobirania d’Espanya en el seu conjunt, no hauria de portar altres comunitats a reclamar.
Francesc Vallès, professor de Dret Constitucional (UAB).
Catalunya és l’única comunitat històrica que, com a nació, reclama un reconeixement singularitzat a la Constitució. L’aprovació d’una disposició addicional específica blindaria aquesta aspiració legítima i seria un exemple de la riquesa de la pluralitat de l’Estat.