El 7 d’ octubre de 2022, vam tenir, organitzat per el Grup de Fed-UEF Catalunya de Sant Cugat una important sessió de Federalisme Europeu amb la participació de dos persones del Parlament Europeu: Javi López, Euro-diputat del Grup Socialistes i Demòcrates S & D
i Co-President de l’ Assemblea Euro-Latinoamericana, tambè membre de la Comissió de Medi Ambient i Laura Ballarín, Cap de Gabinet de la Presidenta del Grup Parlamentari S & D del Parlament Europeu, els dos ademès socis de Fed-UEF Catalunya.
Amb molt bona participació dels associats, públic i representants d’ associaciacions com Unipau, els ponents van tenir la benvinguda a S. Cugat per part del Tinent d’ Alcaldía, Sr. Pere Soler.
Presentants els ponents i com moderador l’ autor d’ aquet article, que a l’ inici
va abordar els temes mès candents que afrontem com a societat a nivel de l’ Unió Europea.
Entre els aspectes que va destacar per centrar la presentació, van estar: l’ invasió d’ Ucraïna per Putin es un atac tambè a la UE, per ara es Ucraïna que possa els morts, ja van nomès en victimes civils en 7 messos, 7.000 persones, tambè va destacar que com va dir Josep
Borrell com Alt representant d’ Affers Exteriors de la UE en una conferència fa poc al Senat, es fonamental l’ autonomía estratègica, que no vol dir nomès, en el sentit de defensa autònoma en relació als USA, sino tambè en els aspectes de producció industrial i
tecnològica, i l’ excepció Ibérica en la fixació dels preus del mercat energètic que está sent adoptat a nivell de tota l’ Unió Europea.
Els ponents van desenvolupar els diversos aspectes com segueix:
El futur sostenible no es farà correctament si no es fa a nivell de tota l’ UE i amb solucions federals.
1. Pacte Verd Europeu (European Green Deal).-
Europa ho te que liderar i fer una transició ecològica justa que integri a tota la societat.
Hi ha una solidaritat amb els països que tenen dificultats amb l’ objectiu de que la transició ecològica i energètica sigui justa.
La UE ha establert una ruta ambiciosa i ben necessarìa cap a la descarbonització per fer front al canvi climàtic, incloint els temes d’ adaptació, que implica:
a) transformar en profunditat les fonts energètiques amb forta transició cap a les renovables,
b) canvis fonamentals en la movilitat, c) modificacions importants en les industries cada vegada mès tecnològiques i mès competitives a nivell global.
2. Fer front a la crisi energètica produida per la guerra d’ Ucraïna .-
La crisi energètica ha produit inflació i crisi de suministrament que ademès fa urgent una reforma en profunditat del mercat energètic.
Que farà l’ UE ?:
a) taxar a les empresses energètiques pels beneficis extraordinaris que tenen
b) accelerar la transició a les energíes renovables,
c) baixar el preu del gas i possar un topall, donat que ademès per ara es el preu de referència del mercat elèctric,
d) pla d’ inversions amb deute.
3. Respostes UE devant de l’ epidèmia per la covid .-
Deute Europea massiva.
Centralització dels recursos per la Comissió de la UE i la seva distribució.
Compra i distribució centralitzada de les vacunes contra la covid.
Els fons Next Generation per ajudar a tots i cada un dels estats UE a fer front a la crisi produida per la covid.
4. La Cimera de Oporto, el pilar social de la UE .-
Es el pilar Europeu de Drets Socials, que tindría que estar mès vinculat, acceptat i implimentat per tots el estats membres de l’ UE, per poder desenvolupar una Europa Social.
Ara tenim una crisi institucional i democràtica, un malestar social que es cada vegada mès preocupant i que está produint un increment de les opcions d’ extrema dreta.
Degut a la guerra, els preus han pujat exponencialment el que explica l’ increment de l’ inflació i les mides com aument dels tipus d’ interés.
Dificultats per tenir a nivell de tota la UE d’ un Sistema d’ Atur Europeu, tema en el que el Consell de la UE, que son els governs dels estats no ajuda.
Finalment la crisi migratòria no s’ está solucionant per una situació similar al cas anterior, hi ha estats que trenquen l’ unanimitat en le tema.
5. Conferència pel Futur d’ Europa :
Es va iniciar al 2019 en un context molt diferent a l’ actual i es va tenir que aturar per la pandèmia de la covid bona part del 2020.
Els treballs mès intensos de participació es van desenvolupar entre el 9 de maig de 2021 i el 9 de maig de 2022.
El Consell de la UE (els governs dels estat membres) no s’ ho va prendre seriosament i te reticències per obrir una reforma del Tractat de l’ UE (es a dir del Tractat de Lisboa).
El Parlament Europeu si, s ́ho ha pres seriosament, hi ha donat suport a les propostes de reformes i está insistint en la seva aplicació.
Per exemple, amb finalitzar amb la norma de l’ unanimitat en diversos temes clau, com els de política exterior i tractar d’ obrir una Conferència de reforma del Tractat, tema en que el Consell no ajuda.
6. Paraigües Europeu per fer front als reptes actuals :
Es destaca que estem devant de una situació de canvi d’ època que implica el canvi del ordre mundial que es va aconseguir fa 70 anys al finalitzar la II Guerra Mundial i amb la Fundació de l’ Organització de les Nacions Unides, amb el fet de que un estat fundador de
l’ ONU, Russia, que te dret a vet no respecta les fronteres i ha invadit al estat veí i s’ ha apropiat amb pretesa legalitat de referendums unes parts del territori d’ Ucraïna.
L’ UE no intervé directament a la guerra d’ Ucraïna, però si que aporta armament i entrenament militar, assistencia financiera i ha establer un sistema de rondes de sancions a Russia, enem per la 7a, que están funcionant.
S’ está avançant militarment amb el gran esforç del poble d’ Ucraïna, però hi ha possibilitat d’ escalada a guerra nuclear.
Les fronteres entre la pau i la guerra son cada vegada mès difuses amb guerra híbrida que está en marxa en diversos aspectes, com l’ econòmic, el tecnològic i el ciber-espai.
Amb la UE de Defensa és te que tenir una autònomía respecte als USA en coodinació amb l’ OTAN.
L’ autonomía estratègica en els aspectes de recursos naturals i industrialització tecnològica, juntament amb la UE de Defensa, son dues de les polítiques clau amb la reforma fiscal de caire federal a nivell UE per fer front a la crisi actual.
Es va finalitzar la sessió amb diverses preguntes i debat, tambè amb ganes de fer mès sessions per desenvolupar mès els temes abordats.
Josep Lluís Salazar.
De la Junta de Federalistes d’ Esquerres-UEF Catalunya i coordinador del Grup Fed de S.
Cugat del Vallès.
7 Octubre 2022.
