El passat 4 d’octubre vàrem tenir la ocasió de parlar amb en Joan Francesc Pont, catedràtic de Dret financer a la Universitat de Barcelona i president de la Fundació Ferrer i Guàrdia. Va ser president de la JEF a Catalunya entre 1978 i 1981 i compartí causa a nivell espanyol amb figures rellevants de la política del temps, capdavanters en la defensa del federalisme com a base per a una Espanya plural.
Un dels seus àmbits de coneixement que defensa des de fa temps és la vinculació del federalisme amb la laïcitat, entesa de forma ampla, com l’absència de subordinació a causes d’ordre jeràrquic artificials com les religions, els nacionalismes o la divisió de la humanitat segons fronteres de diversos tipus. Les religions son una de les raons històriques que més han dividit als éssers humans i han provocat guerres i discriminacions, atemptant a vegades contra els drets humans. Els nacionalismes, alhora, són la llavor de la segregació i la subordinació d’unes persones vers les altres, fora de tota lògica humanitària i basats en el mecanisme de la dominació. El federalisme, així, es consubstancial a la laïcitat, prenent com a punt de partida la igualtat entre les parts i la no subordinació d’unes a les altres, situació a partir de la qual es construeixen els consensos.
En relació als valors federalistes, destaca que el federalisme es fonamenta en un esperit filantròpic entès com a amor cap a la humanitat, als aspectes comuns que ens uneixen i a les causes col·lectives que defensen la igualtat i la solidaritat entre persones i pobles. Encara que no està exempt de tensions, el sistema de treball federalista permet el diàleg i la entesa, abocant a les respostes i solucions més adequades i factibles en cada moment històric. El sistema de presa de decisions per majoria és una de les conquestes federals a destacar, davant la unanimitat que no permet la dissensió ni la diferència en la expressió de la opinió. A partir de la majoria, la lleialtat entre les parts implicades i el respecte als acords presos són la base de les nostres democràcies, valors als que no podem renunciar.
Davant la qüestió de la modernitat i postmodernitat i les derives de l’acció política, basades més en causes individuals en els darrers decennis que en la lluita de classes tradicional de les esquerres, en Joan Francesc assenyala la necessitat d’invertir clarament en l’educació, d’infants, joves i adults, per assentar les bases de la cooperació entre humans, l’esperit crític i la cerca de solucions complexes a situacions també complexes. Es important mantenir un esperit il·lustrat per poder fer avançar el món i això es contraposa a la simplificació excessiva dels missatges amb la que ens trobem actualment i la proposta de solucions màgiques, que només porten a engany. L’escola no és un espai de neutralitat, si no que ha de ser un lloc on es pugui fer militància dels valors humans compartits, més que un espai on s’assenyalin les diferencies i els magnifiquin. El federalisme no pot abandonar aquest espai per a la pedagogia del federalisme, si vol participar en la qualitat democràtica de les properes generacions.
Quan a quin tipus d’organitzacions cíviques o polítiques son necessàries per a assentar els valors federals i facilitar la seva extensió, el ponent fa èmfasi en la llibertat de pensament necessària per a facilitar i permetre el debat honest de les idees, a partir d’un anàlisi acurat de la situació actual i tenint en compte diversos punts de vista. La riquesa del pensament no està en el fet dogmàtic, si no que es fa palesa quan aquest emergeix a partir de la simbiosi de pensaments diversos que conflueixen en una veritat consensuada. Aquest exercici és irrenunciable a la societat i la política actual, si es vol que la ciutadania es prengui seriosament la democràcia com el millor dels sistemes polítics possibles.
La democràcia s’ha d’exercir en cada acció i cada moment, no només esmentant-la es fa efectiva.
Encara que una de les crítiques al federalisme és que es tracta d’una solució ja intentada a Espanya que no va funcionar, cal posar en valor el seu bon funcionament arreu del món, en països que han avançat més i també com a solució a una Espanya posterior a les autonomies. La maduració política que tenim en el moment present pot ser una oportunitat per a resoldre els problemes que el desenvolupament autonòmic ha posat en evidència i enfocar-nos cap a un estat federal europeu. Hi ha força exemples de bones pràctiques federals que haurien de posar-se de relleu per tal que serveixin a entitats promotores del federalisme com a casos d’èxit a debatre i presentar a la ciutadania.
Pedro Diaz
Isabel Sierra
