ActualitatNotícies

III JORNADA FEDERALISME I MUNICIPI: «FER FEDERALISME DES DELS AJUNTAMENTS»

Badalona, 17 de setembre de 2022

A les 10h, amb extrema puntualitat, la presidenta de Federalistes d’Esquerres, Mireia Esteva, inaugurava la Jornada amb una nodrida assistència de públic: més d’un centenar de persones inscrites.

La presidenta va insistir en la idea central de l’acte, la de que des dels municipis es pot exercir un federalisme proper, de primeríssima mà, aplicant la idea de reforçar els vincles i aïllar allò que divideix les persones que hi conviuen. En la salutació posterior com a amfitrió, l’alcalde de Badalona, en Rubèn Guijarro, va voler incidir en aquesta idea, i es va mostrar molt reconegut per la tasca desenvolupada pel grup badaloní de Federalistes d’Esquerres en l’organització de la matinal.

 

En Nicolás Sartorius, president de l’Asociaciónn por una España Federal, personatge de referència imprescindible de l’esquerra durant gairebé ja sis dècades, va protagonitzar la ponència central de la sessió. Un cop el va presentar l’anterior president de Federalistes d’Esquerres, en Joan Botella, Sartorius es va felicitar per la presència de 14 agrupacions integrades en l’associació que ell presideix, el que desmenteix de manera frontal l’acusació que a Espanya no hi ha federalistes fora de Catalunya, i va anunciar que esperava en breu la constitució dels grups en tres comunitats autònomes on no hi són encara.

En Sartorius va fer una reflexió sobre la viabilitat de desenvolupar el federalisme des de la Constitució vigent partint de l’autonomisme. Segons ell, és impossible i, a més, arriscat, plantejar-ne una de nova hores d’ara, ni tampoc semblaria probable reformar-la amb la correlació de forces i l’escassa o nul·la voluntat d’arribar a consensos que preval actualment. En canvi, hi ha tres camps de treball a desenvolupar amb la Constitució del 78 a les mans: finançament, competències i reestructuració del Senat. Sobre el finançament, va defensar que els Ajuntaments rebessin més diners per poder fer front a les múltiples demandes que la ciutadania els adreça com a institució més propera. En aquest sentit, va denunciar que aquesta feblesa municipal s’agreuja i es retroalimenta a l’Espanya buidada. Sobre les competències, en va defensar un desplegament decidit i nítid a complementar amb eines com ara les Conferències de Presidents de les Comunitats Autònomes, la descentralització de les noves institucions que l’Estat o la Unió Europea hagin de desplegar a Espanya, o la millora de les infraestructures des d’una lògica no radial. En aquest punt, va defensar la participació de les Comunitats, de la mà del govern central, en els grans debats europeus que puguin afectar-les, i va afirmar que cap ciutadà de la Unió Europea es pot sostreure d’un nou sufix en ser identificat: hispano-europeu, franco-europeu… En última instància, va recordar que la Constitució preveia que el Senat fos una cambra de representació territorial, i que aquest pas resta pendent.

Posteriorment, Mireia Esteva, com a presidenta de Federalistes, va presentar els punts forts del document-marc de la Jornada, redactat per un equip de treball durant mesos, i va reivindicar-lo com un referent de primera categoria de cara al cicle electoral de 2023, que s’endegarà amb les eleccions locals del mes de maig.

Passats els vídeos de salutació dels dos ponents que van haver d’excusar-se a darrera hora, Odón Elorza i Núria Parlon, es va procedir a una pausa prèvia a la constitució de les dues taules de debat.
En la primera, titulada «Federalisme i Municipi», l’Alba Barnusell, alcaldessa de Granollers, i en Jordi Sanjosé, ex-alcalde de Sant Feliu de Llobregat, van coincidir en la necessitat d’una Nova Agenda Local inspirada en la realitat de la gestió multinivell per satisfer la ciutadania en aspectes com ara el transport, el tractament de residus, l’aigua, el medi ambient, etcètera. El federalisme, com apunta el document de Federalistes d’Esquerres, inspiraria la pràctica d’un municipalisme des de la fraternitat, administrador de recursos i de competències en oposició frontal a qualsevol tipus de segregació social.

La segona taula, amb Carles Fuxet, membre de la Plataforma pel Transport Públic, de Torredembarra, i Lluís Medir, ex-alcalde de Palafrugell, titulada «Cooperació Intermunicipal», va posar molt d’èmfasi en el risc que les Àrees Metropolitanes, en tant que eines molt valuoses, puguin tapar o fagocitar altres realitats territorials. El federalisme, segon Fuxet, és un principi vertebrador per al conjunt dels territoris entès com una forma de cooperació. Així, va denunciar que es trigui més en viatjar en tren des de Torredembarra a Reus que a Barcelona malgrat la major proximitat de les dues primeres localitats i l’alt volum de contactes i intercanvis que protagonitzen. En Lluís Medir, per la seva banda, va exposar com a exemple de pràctica federalitzant una experiència d’èxit endegada en la seva època com a alcalde: la Xarxa de Municipis Surers.

En aquesta xarxa hi participen municipis de 4 països preocupats per posar en valor una història i unes vivències compartides des de realitats diferents, però amb molts punts de coincidència, i com la col·laboració des del respecte i la voluntat de fer camí els ha portat a reeixir a partir d’un element que semblava més un record d’un passat millor que no pas una eina de desenvolupament present i futur: el suro.

Després d’una roda d’intervencions i de la resposta dels ponents, la presidenta de Federalistes va cloure un matí molt profitós que promet la seva continuïtat en properes ocasions.