Espai Opinió

He vist alguns articles on s’insinua que a Catalunya hi ha dos fanatismes enfrontats. No hi estic d’acord i voldria argumentar-ho.

Posem per cas un ciutadà francès, alemany o dels USA a qui un grup de conciutadans volguessin fer fora del seu estat. El qualificaríem com fanàtic si defensés els seus drets constitucionals? Soc fill, net i besnét (almenys) de ciutadans que han nascut i viscut a diferents parts del nostre estat. D’un estat Espanyol mediocre en el qual jo també vaig viure de jove. Però avui per sort és diferent, gaudim d’un estat reconegut internacionalment, envejat per molts que voldrien viure aquí, alguns fins i tot ho intenten: uns arriscant la vida i d’altres posant-hi diners.

La meva generació va ser clau en aquesta transformació que ens ha donat prestigi i benestar. I ara ens trobem que una part dels conciutadans volen trencar l’estat, empobrint-nos a tots. No hi ha dubte que l’actual estat espanyol té encara molt a millorar. Es per això que em sap molt greu que es posin tantes energies en malmetre el progrés aconseguit, enlloc de mantenir allò que va bé i millorar les deficiències.

Segons els nostres diccionaris el fanatisme al·ludeix a creences i opinions. Defensar el benestar col·lectiu i les lleis és defensar realitats objectives front a la creença en una república imaginaria, que ni els seus defensors saben ben bé que és.