. Fa 70 anys, Robert Schuman i Jean Monnet van fer néixer el que anava a convertir-se en la Unió Europea. La seva proposta va ser radical: unir les indústries del carbó i de l’acer de França i Alemanya. Era el moment correcte. El seu mètode va ser intel·ligent. El seu projecte era viable. I la seva missió va ser federal.
“D’aquesta manera, es realitzarà de manera senzilla i ràpida la fusió d’interessos que és indispensable per a l’establiment d’un sistema econòmic comú. Pot ser el punt de partida per a que pugui sorgir una comunitat més àmplia i més profunda entre països que durant molt de temps es van oposar entre si per enfrontaments sagnants.”
“En posar en comú la producció bàsica i instituir una nova Alta Autoritat, les decisions de la qual vincularan a França, Alemanya i altres països membres, aquesta proposta portarà a la realització dels primers fonaments concrets d’una federació europea indispensable per a la preservació de la pau.”
- Schuman va advertir que “Europa no es farà d’una sola vegada, o d’acord amb un únic pla. Es construirà a través d’assoliments concrets que comencin a crear una solidaritat de fet”. Com aconsellava Monnet, només una governança supranacional faria realitat l’esperit de solidaritat entre els sis Estats membres i els seus ciutadans.
- Al llarg dels anys, el mètode de Monnet ha evolucionat, s’han desenvolupat noves institucions i s’han adherit a la Unió molts més Estats. Però, alhora que s’aconseguien assoliments que no han de subestimar-se, la UE lluitava per mantenir el ritme de la integració i estar a l’altura de les ambicions dels seus pares fundadors. El nacionalisme atreu de nou a massa polítics europeus, i fins i tot alguns Estats membres qüestionen l’Estat de Dret de la UE. En aquestes circumstàncies, està resultant impossible per a la Unió realitzar tot el seu potencial.
- Avui dia, la pandèmia del coronavirus està provocant enormes problemes socials i econòmics, agreujant la inestabilitat financera, els desequilibris regionals i les divisions polítiques, posant de manifest la fragilitat constitucional de la Unió. En el difícil entorn internacional, la integració europea necessita un nou impuls coherent amb l’esperit de la Declaració Schuman.
CONFERÈNCIA SOBRE EL FUTUR D’EUROPA
- S’ha acordat, en principi, convocar una important conferència sobre el futur d’Europa en la qual participin les institucions representatives, els òrgans consultius, les organitzacions de la societat civil i els ciutadans. Esperem que pugui convocar-se al setembre de 2020. Instem que s’accelerin els debats entre les tres institucions sobre la preparació i organització de la Conferència sobre la base de la proposta feta pel Parlament Europeu. Demanem al Consell Europeu que defineixi ràpidament la seva posició – encara que el fet de no fer-ho no hauria d’impedir que la Conferència iniciés els seus treballs.
- El Grup Spinelli recomana que l’àmbit de la Conferència sigui ampli i que el seu mandat sigui la reforma. L’objectiu general de la Conferència és dotar a la Unió dels mitjans necessaris per a afrontar millor els reptes actuals i previsibles en el futur, i parlar i actuar amb una sola veu quan sigui necessari.
- La Conferència haurà d’incloure tant una avaluació crítica de l’equilibri de competències entre la UE i els Estats membres com una reconsideració exhaustiva de l’equilibri de poders entre les institucions. Algunes de les propostes de reforma poden aconseguir-se dins del marc actual del Tractat de Lisboa, unes altres conduiran a la modificació del Tractat.
- El Grup *Spinelli recomana que l’àmbit de la Conferència sigui ampli i que el seu mandat sigui la reforma. L’objectiu general de la Conferència és dotar a la Unió dels mitjans necessaris per a afrontar millor els reptes actuals i previsibles en el futur, i parlar i actuar amb una sola veu quan sigui necessari.
- La Conferència haurà d’incloure tant una avaluació crítica de l’equilibri de competències entre la UE i els Estats membres com una reconsideració exhaustiva de l’equilibri de poders entre les institucions. Algunes de les propostes de reforma poden aconseguir-se dins del marc actual del Tractat de Lisboa, unes altres conduiran a la modificació del Tractat.
L’EQUILIBRI DE LES COMPETÈNCIES
- La Unió ha de ser competent per a abordar amb eficàcia totes aquelles qüestions que actualment superen la capacitat dels seus Estats membres per resoldre-les per si sols. El principi federalista de subsidiarietat ha d’aplicar-se plenament en tot l’espectre de la política interior i exterior. L’objectiu hauria de ser construir una democràcia liberal dinàmica, una societat europea justa i resistent, i una economia sostenible.
- La Unió no pot permetre’s el luxe de dividir-se permanentment entre contribuents nets i beneficiaris del pressupost. Això requereix que l’element federal del pressupost – “recursos propis autèntics” – s’ampliï progressivament respecte al total. La UE hauria d’utilitzar la seva major capacitat fiscal per a invertir en béns públics de valor comú per a tots els seus ciutadans, inclosa l’educació, la recerca científica, les noves tecnologies, la ciberseguretat i el “Green Deal” Europeu.
- El repartiment de competències entre els Estats membres i el nivell de govern de la Unió ha de revisar-se, especialment en els àmbits de la salut pública, del subministrament d’energia i de l’asil i la immigració. La supervisió del sector europeu dels serveis financers ha de reforçar-se a nivell federal. El mercat únic necessita una consolidació en els àmbits dels serveis i la política fiscal.
L’EQUILIBRI DE PODERS
- El reforç de les competències de la Unió requereix el reforç de la seva governança. L’autoritat executiva ha de concentrar-se en una Comissió racionalitzada, plenament responsable enfront del legislatiu bicameral del Parlament i el Consell.
- El recurs a la unanimitat en el Consell ha de substituir-se per una major utilització de la votació per majoria, en particular en les polítiques fiscals i socials. Quan sigui necessari, ha de reforçar-se la cooperació entre un grup d’Estats membres amb esperit d’integració. El Parlament Europeu ha d’obtenir el dret de codecisió amb el Consell en matèria de recaptació d’ingressos.
- És necessària una reforma, avant de a les eleccions de 2024, per a garantir que una part dels diputats al Parlament Europeu sigui elegida en una circumscripció pan-europea a partir de llistes transnacionals, disputades per partits polítics federals.
RELLANÇAMENT
- La Conferència sobre el futur d’Europa és l’ocasió de rellançar el procés d’unificació europea segons les línies federals previstes per primera vegada en la Declaració Schuman. Els europeus del segle XXI mereixen viure en una unió política: democràtica, ben governada i dotada de recursos suficients. I el món necessita una Unió Europea forta que projecti a l’estranger els valors i principis que defensa internament.
- El Grup Spinelli està disposat a elaborar les seves propostes per a una federació europea com a contribució als treballs de la Conferència.
Traducció de Francesc Romero, article original en aquest enllaç)
Annex document de treball de la Comissió d’Assumptes Constitucionals en el 70 aniversari de la Declaració Schuman: https://federalistesdesquerres.org/wp-content/uploads/2020/05/2020-05-05_working-document-70th-anniversary-Schuman-Declaration_annex-1.pdf
