Espai Opinió

Gràcies a Déu, alguna cosa hem avançat. El Covid-19 no sembla estar impel·lint a matar jueus, organitzar processons de flagel·lants o recórrer a medicaments barrocs, com els cataplasmes fets de gripaus, cucs, bilis o excrements de diversos orígens. No obstant això, el Comandant en Cap USA de la Pesta, sempre ocurrent, va recomanar per la tele la *cloroquina, com a medicina miracle contra el virus.

Seguint el consell, un matrimoni d’Arizona, va tirar mà d’un pot de fosfat de cloroquina que utilitzaven per a netejar el dipòsit on criaven carpes, i es van prendre un got. Conseqüència: ell mort i ella salvada pels pèls. “Per Déu, no prenguin res; no creen res del que diu el President; no saben de què parlen; cridin a un metge”, ha dit la dona.

La immensa majoria de la gent admet de bon grat i col·labora amb les mesures de precaució adoptades i els malalts són atesos, segons criteris mèdics rigorosos i contrastats. No obstant això, no falten reminiscències d’irracionalitat, com el robatori de màscares a Santiago de Compostel·la o en la base espacial de Kuru, a la Guyana francesa. A Hong Kong, els rumors de desproveïment van arribar fins a tal punt que lladres armats de ganivets van assaltar a un repartidor per a robar-li el seu carregament de paper higiènic.

Als Estats Units, les vendes d’armes s’han disparat (un 800%, per exemple en Tulsa), per a protegir-se contra els altercats i atacs, que temen es multipliquin. Seguint amb Trump, cal ressaltar que, després de múltiples viratges (mofar-se del virus, insultar a la Xina, prevaler la bossa sobre la vida…) anuncia, sense tallar-se un pèl, que per a Pasqua posarà l’economia en marxa. Jair Bolsorano, negacionista de l’epidèmia i de moltes altres coses, dóna exemple contra el confinament sortint al carrer a donar la mà als seus admiradors. Un dels seus més destacats col·laboradors ha atribuït el virus a un complot entre la premsa i Satanàs.

Un dignatari iranià atribueix l’epidèmia a la violació dels dogmes religiosos per part d’alguns dels seus compatriotes. Cosa que, afortunadament, no han tingut en compte les autoritats, que han adoptat mesures similars a les d’altres països.

Un altre exemple de bogeria irracional: les borses de valors. Després d’haver laminat en pocs dies els beneficis acumulats al llarg de dos anys, Wall Street va polvoritzar el seu rècord històric, amb una pujada del 12% en una sola jornada. No obstant això, no falten economistes que, obstinats, continuen parlant de la racionalitat dels mercats financers, “la qual cosa equival a dissertar sobre l’excessiva calor que regna en el pol Nord”, afirma el comentarista francès Laurent Joffrin.

I parlant d’irracionalitat, la que aquí, en el llogaret català, continua bramant monòtona, com les ones de la mar, més enllà de la pandèmia, per obra i gràcia del nacionalisme. Perquè la seva causa, ja se sap, va molt més enllà del bé i del mal. Perquè, com molt bé diu Jaume Moreno, en Cortum, “el coronavirus ha fet emergir a Catalunya el cinisme sobre el qual s’ha construït el país fosc i tenebrós que som. Una pàtria tan trista que posa diners i banderes per sobre de la vida de les persones”.