Lúcides i crítiques paraules del jurista i filòsof italià Luigi Ferrajoli a la UE i l’OMS
“La Unió Europea hauria d’haver-se fet càrrec de la crisi des del principi. El propi Tractat sobre el Funcionament de la Unió el preveu: el seu article 168, després d’afirmar que “la Unió garantirà un alt nivell de salut humana”, estableix que “els Estats membres, en col·laboració amb la Comissió, coordinaran entre si les seves polítiques” i que “el Parlament Europeu i el Consell podran adoptar mesures de foment destinades a protegir i millorar la salut humana i, en particular, a lluitar contra les pandèmies transfrontereres”.
L’article 222, titulat Clàusula de solidaritat, estableix que “la Unió i els Estats membres actuaran conjuntament i amb esperit de solidaritat quan un Estat membre sigui víctima d’una catàstrofe natural”.
“Exercint (la UE ) el paper de coordinació i adoptant les mesures homogènies de les quals he parlat. Però una Unió Europea que es respectés a si mateixa podria fer molt més. Podria prendre, a escala global, la iniciativa de proposar la transformació de l’actual Organització Mundial de la Salut en una efectiva institució global de garantia d’aquesta, dotada dels mitjans i poders necessaris per a tal fi. No sols per a gestionar de manera racional les pandèmies, sinó també per a portar als països pobres els 460 fàrmacs essencials que, des de la Conferència d’Ànima Lliga de 1978, ella mateixa va establir que haurien de ser accessibles a tots, i la falta de les quals provoca cada any vuit milions de morts”. (El País, 30 /3/2020).
(Recopilat per Carlos Jiménez Villarejo)
