“En l’àmbit del context internacional és evident l’auge de les propostes de replegament nacional: en un món desconcertat per la globalització –i amb la ressaca de la seva cara més dura, la de la crisi del 2008– i els vertiginosos canvis socials i econòmics que s’han produït i que es produiran, la nació ha tornat a emergir com a aparent salvavides per a uns sectors de població que –per raons comprovables o simplement percebudes– senten el perill de quedar-se despenjats, exclosos de la nova realitat.”
És nacionalisme, estúpid (El País, 5 de març de 2020)
