ActualitatOpinió

“En els conflictes per falta de reconeixement sempre hi ha un sentiment d’humiliació. Aquest combustible va portar l’independentisme a la majoria absoluta en pocs anys. Els seus dirigents van creure llavors que amb aquesta força podrien doblegar un govern espanyol que es negava a negociar. Però no van saber gestionar el conflicte i van acabar deixant-se arrossegar a una espiral unilateral condemnada al fracàs. Una part del sobiranisme encara no l’ha assimilat. I mentre els seus dirigents es llepen les ferides, els adversaris històrics del catalanisme caminen envalentits. La presidenta de Madrid fingeix endur-se el Mobile World Congress i el d’Andalusia anuncia que obrirà una ambaixada a Barcelona per protegir els 800.000 andalusos que viuen a Catalunya i aprofitar la inestabilitat política per captar inversions, mentre Pablo Casado exigeix aplicar el 155 si Quim Torra no deixa la Presidència de la Generalitat.

Catalunya té un president inhabilitat per negar-se a retirar una pancarta que va acabar retirant. Un gest inútil, però en ser desposseït de l’acta de diputat pretenia arrossegar el Parlament a l’abisme de desobediència al qual s’havia precipitat en un acte tan simbòlic com inútil. Si algú hagués predit un escenari com aquest quan l’autogovern es va posar a caminar, hauríem dit que estava boig. Costarà molt restaurar la imatge de Catalunya i recobrar l’autoestima perduda.”

De la falta de reconeixement a la falta de respecte (El País, 1 de febrero de 2020)