La primera conferència del cicle en Transformadors, organitzada per Federalistes d‘Esquerres a Barcelona, va aconseguir activar la temperatura de la sala, malgrat la intensa pluja que refermava en l’exterior.
Manuel Cruz ens va confirmar que Ésser humà és ser de paraula, i que som éssers socials perquè tenim llenguatge. Però la seva paraula profunda i amena, amb una conferència preparada a consciència, però transformada en una conversa entre amics, mereix ser sentida en directe, com la trobéssiu reproduïda a continuació.
Una hora deliciosa que us recomano seguir amb llibre de notes al costat. Ens va explicar que el llenguatge és universal, i és més que un instrument.
Segons Gadamer és un joc que ens juga. Som peces del llenguatge. Però es pot convertir en una arma de doble tall i amb la paraula es pot aconseguir el major mal o la felicitat més gran. El llenguatge polític genera confusió, com el malentès deliberat. La política és paraula, com fer coses amb paraules. Les paraules es transformen en actes, en documents, en acció. Les paraules s’han transformat en delictes. Delictes d’odi. Fins i tot els partits de futbol es poden interrompre per insults. Les paraules es poden neutralitzar amb altres paraules, les emocions s’expressen amb símbols. Abans els ciutadans s’agrupaven per conviccions, ara per sentiments. El que ens fa humans és governar els sentiments. La política ha d’explicar-se sense manipulació. El pensament s’ha de referir a ser crític, i no enganyar-nos i no enganyar amb la paraula. Ens va desgranar les diverses maneres d’enganyar en parlar, com tractar de definir una part pel tot.
Les idees ocupen cada dia menys espai en la vida pública. Són les paraules les que marquen la diferència. Determinades paraules són més mobilitzadores que els arguments. Fins i tot la paraula diàleg és grapejada. El més radical és atrevir-se a dialogar amb el diferent. Qui insulta nega a l’altre la condició d’ésser humà. I una de les últimes paraules per a sacsejar consciències: “Ningú fa el mal a gratcient”.
És radical el que s’atreveix a mesurar-se amb l’altre. Diferenciar entre diàleg i negociació. Escoltar a l’altre, la paraula de l’altre és una operació d’alt risc. Potser la fórmula és convertir-nos en crítics, i ser crític és ser capaç de preguntar. En el ric debat posterior ens va parlar de la necessitat d’obrir les paraules, i no entrar en les negociacions amb programes de màxim, sinó establint un llistat de problemes, ja que hi ha molts àmbits de la vida comuna que depenen de l’opinió elegible. Establir prioritats és fer POLÍTICA.
( Resum C. Valls-Llobet)
………
En el següent vídeo podeu veure la conferència completa:
https://www.youtube.com/watch?v=hp03-y1trfe
