“El realment greu i preocupant és que a això ens han conduït tots els líders polítics i socials de la ja definitivament fracassada via unilateral a la independència de Catalunya. Sense excepció cap. Uns per acció, uns altres per complicitat, els més per simple omissió. Tots per covardia. Perquè han estat i continuen sent incapaços de reconèixer en públic que van enganyar a gratcient a centenars i centenars de milers dels seus conciutadans, embarcant-los en una embarcació condemnada per endavant al naufragi.
Ara recullen els funestos fruits de la seva tremenda estafa política. La violència incontrolada és la conseqüència inevitable de la gran frustració provocada per la constatació del fracàs, de la derrota, de la fi d’un ensomni sense base ni fonament cap. És la trista i desgraciada victòria d’alguna cosa que un d’aquests il·luminats ideòlegs del separatisme ha qualificat de “la violència pacífica”. Serà aquest el nou “crit de rigor”?”
Els crits de rigor (Crònica Global 7 donin novembre de 2019)
