El periodista creu que la desmobilització del vot d’esquerres pot donar un escenari més complicat per a la formació de govern després del 10N i que el resultat d’unes eleccions autonòmiques beneficiarà ERC o JxCat segons la proximitat de la sentència
Un escenari electoral incert que pot acabar decantant-se l’últim dia. És el que pot succeir el proper 10 de novembre, segons el periodista de La Vanguardia especialista en anàlisi electoral Carles Castro. Castro va ser el convidat de la darrera tertúlia federalista en la qual va posar el focus en les perspectives de les properes cites electorals. Respecte al 10N, no es va mostrar convençut que la repetició electoral pugui afavorir la formació d’un nou govern ja que les xifres del 28A van ser molt ajustades.
“El PSOE va obtenir un resultar molt bo, però els vots del bloc d’esquerres van ser els mateixos que els de la dreta. Fent una mica de política ficció i si la dreta anés a les eleccions unida en una sola formació, amb els mateixos vots obtindria ara majoria absoluta.. El PSOE es quedaria amb 120 escons, tres menys dels que té ara. Si aquesta situació ajustada a cada província patís canvis, sobretot allà on l’esquerra va obtenir els vots per molt poc marge i se’n beneficiés la dreta, el PSOE podria perdre 11 escons, quedant-se en 112, i Podem 4, quedant-se en 38. El PP pujaria a 73, Cs 2 més fins a 59, i Vox podria pujar de 24 a 33. No sumarien majoria absoluta, però el panorama seria més complicat encara per formar govern”, va explicar.
De tota manera ha recordat que les enquestes sempre s’equivoquen molt i encara més quan es plantegen fora de la convocatòria explícita, de manera que no tindrem un panorama més clar fins a una setmana abans dels comicis. Tot i així, el 10% dels votants decidirà durant el dia de reflexió, la qual cosa pot canviar les coses. “Això ja va passar a les eleccions de 2016. Per què? Perquè el votant d’esquerres és més fràgil, té més tendència a desmobilitzar-se quan no veu la situació crítica i es decep ràpidament per la falta d’entesa i els errors dels partits als que vota.
És el que va passar entre les eleccions de 2015 i 2016 quan es va desmobilitzar més d’un milió de vots. Això no és un fenomen puntual. Quan sotmets el votant d’esquerres a un estrès electoral expressa més fatiga i cansament. L’electorat de dretes aguanta millor “, va assenyalar..
Respecte a les eleccions catalanes, Carles Castro va apuntar la gran volatilitat de l’electorat que va canviar molt el sentit del seu vot entre les eleccions del 28 d’abril i les del 26 de maig. Per què va succeir això? “Els dos grans elements motivadors del bloc independentista són els presos, d’una banda, i els anomenats “exiliats”, de l’altra. Quan l’element mobilitzador són els presos, guanya Junqueras; quan són els segons, guanya Puigdemont. Per aquesta raó el 28 d’abril va guanyar ERC i el 22 de maig, JxCat “, va apuntar.
Amb els resultats sobre la taula, Carles Castro va analitzar que si s’extrapolessin a unes autonòmiques, l’independentisme ampliaria encara més la majoria absoluta que té al Parlament tot i el desgast del seu projecte. Castro va puntualitzar que en aquesta qüestió, Catalunya és particular perquè en altres llocs, com el Quebec i Escòcia, quan el nacionalisme ha trontollat, el normal és que la gent li castigui i perdi les eleccions. Aquí no ha passat això.
En aquest sentit va recordar que les enquestes diuen que a mesura que passa el temps, l’avantatge d’ERC es redueix enfront de JxCat i podria produir-se fins i tot una inversió depenent del moment electoral. “Per ERC, el seu actiu són els presos i per això el moment més favorable seria després de la sentència perquè tindrien l’electorat amb això a la ment. En canvi, JxCat té els seus actius en el “president legítim” que encarna l’esperit de l’1-O i li interessa allunyar el més possible la cita electoral de la sentència”.
Va apuntar també que, a diferència de l’electorat del PSC i ICV, que ha tingut sempre com a base la classe treballadora, el d’ERC és essencialment nacionalista. “S’identifica primàriament com a independentista i reacciona per estímuls identitaris i això suposa que un context determinat canvia el seu vot cap a un costat o un altre”, va concloure.
