“Els líders del ‘*procés’ són gent de pau, però el seu relat està plagat de mitges veritats que són pitjor que una mentida: el dret a decidir com a succedani del dret d’autodeterminació (reservat als països sota domini colonial); el concepte d’eleccions plebiscitàries que remet a plebiscit (una pràctica allunyada de la democràcia parlamentària); la banalització de la secessió, que es presenta com una decisió menor (es pot declarar la independència no ja sense una àmplia majoria social, sinó sense la majoria parlamentària de dos terços que exigeix l’Estatut per a la seva reforma).”
Com hem arribat fins aquí? (El Periódico, 22 d’octubre de 2019)
