“El catalanisme va tenir un paper molt important en la transició política, en la cultura política espanyola. Però aquest llegat, que es pot definir al voltant del famós seny, es tira per la broda entre 2012 i 2014, per culpa d’Artur Mas, que estableix una aliança de tot el nacionalisme, com una palanca contra el Govern central. I s’ha produït una deriva cap a la quimera. Això ha cridat molt l’atenció. Per què, on estan ara aquests somnis, just quan es deia que Catalunya era el lloc de la raó política? Catalunya actuava com la frontissa entre Espanya i Europa, i ara resulta que l’anomalia és Catalunya, que està fora dels patrons d’Europa.”
Entrevista a Benoît Pellistrandi (Crónica Global, 6 d’octubre de 2019)