“Al meu entendre, la prova suprema de la desestructuració de l’independentisme són els esbroncs que els CDR van bolcar sobre Gabriel Rufián. Res em sembla tan trist, ni tan significatiu, com el preu que va haver de pagar el líder més valent, capaç de condemnar la violència i acudir després a una concentració. En els barris obrers de Barcelona no s’ha aixecat una sola barricada. Només han cremat els carrers en el cor ric, burgès, de la ciutat. “Rufián, no ets dels nostres”, li van cridar allí, i és veritat. Els esquerrans que en la resta d’Espanya s’han afanyat a posar-se un llaç groc haurien de meditar sobre quin, i a qui, estan defensant en realitat.”
Estructures (El País, 21 d’octubre de 2019)
