“No són només goteres el que hi ha en les universitats públiques catalanes. Són vies d’aigua. Tapar-les costaria aquest any uns 240 milions. No hi ha suficients recursos per a mantenir els edificis, ni per a renovar plantilles (el reemplaçament es fa amb associats amb contractes misèrrims), ni per a comprar nous materials o màquines per als laboratoris. La competència europea, feroç, es mou: universitats equiparables en dimensió a les catalanes tenen cinc vegades més pressupost.”
Això no és acudit (La Vanguardia, 11 d’octubre de 2019)
