“El dia del pregó de les Festes de la Mercè vaig anar a la plaça sant Jaume. No esperava reviure un episodi tan lamentable com quan el Ple de l’Ajuntament de Barcelona va reelegir Ada Colau com alcaldessa. L’exhibició de banderes, crits, improperis i llançament d’objectes a la comitiva municipal quedarà en la memòria dels moments lamentables de la història de la ciutat. Allò que en diuen ‘Ni oblit ni perdó’ es podria aplicar en aquest cas, per bé que considero que és recomanable perdonar. Oblidar, no, clar. Tot allò que s’oblida és més facil que es torni a repetir.
I no es va repetir. La plaça estava força plena però la gent es podia moure amb una certa comoditat. És normal que aquest dia diversos col·lectius exterioritzin les seves reivindicacions.”
Pregons, no pregons i contrapregons (El Triangle, 23 de setembre de 2019)
