“Resulta llavors improrrogable reduir les desigualtats econòmiques i la pobresa, refundar Europa sobre el paradigma de la solidaritat, la fraternitat i l’acollida digna i plenament integradora dels migrants i refugiats per tal que torni a ser el lloc de l’estat del benestar i la democràcia avançada. D’aquesta manera, com ja desitjava José Mujica per Amèrica Llatina, podrem viure en pau en una comunitat-continent caracteritzada pels drets socials i civils, en la prospectiva de la construcció d’un demos europeu (que ja existeix en part, de facto) o com el filòsof francès Étienne Balibar afirma: una Europa no dels sobiranismes, sinó de la sobirania compartida europea.
Hem de treure sobiranies als Estats per compartir-les. Aquesta és la nostra història, la que té les seves arrels en la Il·lustració i en el municipalisme europeu, no en la autosuficiència territorial, cultural, política, econòmica de petits trossos insignificants de terra.
Europa o barbàrie.”
Europa com a bé comú (El Triangle, 17 d’agost de 2019)
