ActualitatOpinió

“Una pregunta aleshores cau pel seu propi pes. Si l’operació que s’inicià amb un gran desplegament retòric amb les lleis de desconnexió conduïa per definició a la sortida unilateral, es va pensar de partida en aquests termes? Si aquest traumàtic desenllaç no es produí, agradi més o agradi menys, va ser per una raó ben senzilla: no n’hi havia prou amb retòrica per marxar, calia alguna cosa més. Es podria formular d’una altra manera: no n’hi havia prou a convertir greuges reals o magnificats en majoria parlamentària escassa i social incerta, calia alguna cosa més. I, en segon lloc, no n’hi ha prou a mobilitzar una vegada i una altra els propis partidaris sense atendre l’altra meitat de la societat.”

 

Coses no dites (El Pais, 29 d’agost de 2019)