“I, en general, perquè els compromisos de 1919, que van canviar les fronteres de mitjana Europa i d’Orient Pròxim en confirmar l’enfonsament dels imperis multinacionals, com l’austrohongarès i l’otomà, van obrir de bat a bat la caixa dels trons del nacionalisme, aliment en les dècades següents de greuges i rancors. L’autodeterminació wilsoniana es va interpretar com el dret de cada nació ètnica al seu propi Estat, la qual cosa, en un entorn de poblacions barrejades, garantia el caos.”
Versalles, 1919 (El País, 16 d’agost de 2019)
