“Ja no es parla de ciutadania. Una paraula que significa pertànyer en igualtat de condicions i sense distincions a un sistema polític. Un concepte que permetria recuperar moltes de les coses que s’han perdut en aquests anys. La diferència entre ser català i ser ciutadà de Catalunya en aquests moments no és menor. No ho és, perquè té a veure amb el que un grup de la població relaciona amb la identitat nacional. Però també amb la segregació del qual es considera no forma part d’aquest imaginari col·lectiu.”
Ciutadania i convivència (El País, 10 d’agost de 2019)
