“Vull continuar creient a la Catalunya de la convivència i el respecte, però l’espectacle aberrant i vociferant de la setmana passada a Barcelona, a Sant Cugat del Vallès, a Santa Coloma de Farners, no fa més que augurar temps pitjors. I la degradació dels comportaments ciutadans corre paral·lela a la de les institucions, així que penso que no podem ni hem d’esperar més per a deixar de costat les banderes i embridar els sentiments. La racionalitat hauria de portar-nos a reconèixer que la secessió no té sentit en aquesta Unió Europea. I que precisament a l’Europa que hem de construir pot tenir cabuda una independència sense independència, és a dir, sense pronunciaments vuitcentistes ni buscant l’enfrontament civil. Perquè tant si Catalunya arribés a ser un estat lliure associat d’Espanya o una nació nova amb les seves fronteres i himne, suposo que voldrem que la bandera europea sigui la nostra, a veure si ens fem ciutadans d’una nació més gran, inclusiva, culta i feliç. Anomenin-me il·lús.”
Dues nacions (La Vanguardia, 22 de juny de 2019)
