“El nacionalisme a Catalunya ha estat sempre present, amb un caràcter més o menys inclusiu respecte dels vinguts de fora. Aquesta realitat entorpeix el discurs a alguns sectors que ara neguen que l’independentisme sigui nacionalista. Aquest nacionalisme podrà ser de diferents tipus, més o menys nativista, més o menys pragmàtic, més o menys polític, però, en el fons, sempre està present, atès que parteix de la diferència com a element legitimador per desenvolupar un projecte polític independent de la resta. Ara, en un context europeu en què els nacionalismes destaquen per posar en perill els valors i estructures comuns de convivència, ser vist com un moviment nacionalista no interessa.”
Mandra (El País, 24 de juny de 2019)
