La possibilitat de l’elecció de Miquel Iceta al Senat, en representació del Parlament de Catalunya, i el seu possible accés a la presidència de la Cambra Alta, són una notícia de la major importància des del punt de vista de la proposta federal. Per primera vegada, podria arribar a presidir el Senat un senador elegit en representació d’una Comunitat Autònoma; per primera vegada, aquest paper recauria en un senador català; i per primera vegada en molt de temps, tindria un paper molt rellevant a la Cambra de representació territorial un polític en actiu i màxim dirigent d’una rellevant organització política.
Miquel Iceta, a més, ha mostrat reiteradament en els últims anys una visió federal de la realitat política catalana, espanyola i europea: la necessitat del diàleg per damunt de la confrontació, la urgència de la cooperació entre forces polítiques diferents com a única via de progrés i la necessitat imperativa de reforçar la integració europea com a àmbit on s’han de prendre les decisions essencials, han vingut sent elements constants dels seus pronunciaments i declaracions.
Per això considerem que la possibilitat del seu accés a la presidència del Senat constituïria una esplèndida notícia, que no s’hauria de veure enterbolida per consideracions petites, partidistes, i en definitiva nacionalistes, que voldrien fer-ne un estira – i – arronsa o una oportunitat per replantejar altres qüestions, que corresponen a altres àmbits institucionals.
