“És, en definitiva, la infinita capacitat que els sectors menys intel·ligents del soberanisme, fàcils de distingir perquè sempre estan als comandaments del procés, per a intoxicar-lo tot, fins a la causa més unànime. No hi ha res en el món que no sigui susceptible de ser arruïnat si cau per aquí un càrrec voluntariós de la Generalitat, des de l’abolició de l’esclavitud a l’apartheid. Tot és bo per al convent. Aquesta obstinació malenconiosa de l’independentisme consisteix a creure que els seus greuges, de tan clamorosos, tenen cabuda en qualsevol escenari del món, independentment del públic.”
Coses tristes a Mauthausen (El País, 5 de maig de 2019)
