L’acte, organitzat per Federalistes d’Esquerres i la Fundació Nous Horitzons, va ser un èxit de públic
Lluís Rabell va participar ahir a la tarda a Mataró en una xerrada sobre l’auge dels populismes, al Centre Cívic de Cabot i Barba. A l’acte, organitzat per Federalistes d’Esquerres i la Fundació Nous Horitzons, van assistir més de cinquanta persones. Els encarregats de presentar la xerrada van ser Pep Illa, membre de la delegació mataronina de la Fundació Nous Horitzons, i Miguel Guillén, coordinador de Federalistes d’Esquerres al Maresme.
Com va recordar Guillén en la seva presentació, Lluís Rabell és traductor i intèrpret, amant dels llibres, el cinema i la música. Lluitador antifranquista, militant polític i activista veïnal, va arribar a ser president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona. El 2015 va ser cap de llista de Catalunya Sí Que Es Pot a les eleccions al Parlament de Catalunya, i va ser diputat d’aquesta formació entre 2015 i 2017. En la seva intervenció, Rabell va començar parlant de la globalització, i va recordar que es tracta d’un fenomen de profunda internacionalització que no té marxa enrere. Va continuar explicant que fa anys ens van vendre que la liberalització seria quelcom molt positiu, però per tots són coneguts els seus efectes negatius, que han manllevat les sobiranies nacionals i han acumulat la riquesa en menys mans. Actualment, i com a resposta a aquest fenomen, han aparegut uns nous moviments que podríem qualificar de populistes, liderats per unes classes mitjanes que intenten replegar-se davant dels perills de la globalització, retornant a la nació i a la tribu. Es tracta d’uns moviments que estan apareixent a nivell internacional i que han adoptat diverses formes: el trumpisme, el Brexit, les Armilles Grogues a França, la Itàlia de Salvini, o el Procés a Catalunya. La crisi internacional i la conseqüent situació de trasbals han portat Catalunya a un replegament identitari basat en la reconstrucció d’un demos i un imaginari col·lectiu esbiaixat cap a una identificació nacional cada cop més excloent.
Segons Rabell, el triomf del neoliberalisme es basa fonamentalment en un discurs que destaca la desaparició de la lluita de classes i de la classe obrera. La realitat, però, és totalment diferent: mai en la història de la humanitat ha hagut una classe obrera tan nombrosa com avui. Sí que és cert que aquesta s’ha fragmentat i atomitzat, i que s’ha desplaçat cap a Àsia, però segueix existint. Quins serien ara els reptes de la classe obrera? Cal reorganitzar el sindicalisme, tenint en compte que els treballadors i treballadores estan dispersos territorialment i les cadenes de treball s’han internacionalitzat. S’ha afavorit el desconcert, la indefensió i la desorientació de les classes mitjanes, amb un desenvolupament monstruós del capital financer que ens ha portat a la darrera crisi internacional.
Actualment, per a Rabell hi ha unes elits que es perceben com a difícilment inabastables: la Unió Europea, les multinacionals, etc., i això ens porta a un canvi de paradigma, també a Catalunya, on la burgesia també ha canviat en les darreres dècades. Pel que fa al moviment de les Armilles Grogues a França, demostra que ara la gent no es socialitza a les fàbriques, sinó a les rotondes, i apareix un fenomen de caire absolutament nihilista, que diu que no hi ha alternativa. En el cas del Brexit, és impossible desconnectar l’economia del Regne Unit de la resta del món, però això no vol dir que els seus partidaris no ho continuïn intentant durant molt de temps. El mateix que el cas català: la separació de Catalunya no és possible, però els seus partidaris seguiran intentant-ho.
El Procés a Catalunya ha portat ara a que Espanya tingui el seu “Proceso”, és a dir, apareix un replegament identitari que està donant cada cop més protagonisme a l’extrema dreta. Com a resposta i com a solució, apareix el federalisme, una idea genuïna de l’esquerra de classe, que considera que els problemes no tenen solució en l’àmbit nacional i que les principals polítiques precisen de cooperacions a nivell estatal i europeu. La solució, doncs, no està en un pretès replegament, menys encara quan hi ha dinàmiques que porten a la crispació i el distanciament.
Lluís Rabell va explicar que la idea de “Catalunya, un sol poble” no és pas un mite, sinó una voluntat de construir que sempre va defensar l’esquerra. El federalisme, doncs, apareix aquí com una idea que serveix per evitar aquest trencament identitari i oferir un futur amb una alternativa democràtica i progressista. Cal treballar per una Unió Europea federal, molt més democràtica, tenint en compte quin és el repte històric que hi ha al davant, i que no és altre que conjugar justícia social i transició energètica. Si s’aconseguís donar resposta a aquest repte, això suposaria establir un pol d’atracció molt important.
Un cop finalitzada l’exposició de Lluís Rabell, diverses persones del públic van intervenir en el debat, aportant diverses visions i fent qüestions al convidat, que les va respondre abans de finalitzar l’acte.
