“Quan sortíem del cementiri de Cotlliure caminant de pressa, com si fugíssim una altra vegada, després de 80 anys, aquesta vegada de crits i insults inesperats, Nicolás Sánchez Albornoz es va penjar del meu braç, o tal vegada jo del seu. Estava nerviosa i molt enfadada, suposo que ni més ni menys que els altres. Llavors, des d’una lloma pròxima on hi havia un grup molt petit, sis persones i sengles estelades, un home ens va dir feixistes. Va dir feixista tres vegades a Nicolás Sánchez Albornoz, un antifeixista de 93 anys, militant antifranquista en la universitat, detingut en 1947 per fer una pintada en un mur de la Complutense, condemnat a treballs forçats en el destacament penal de Cuelgamuros, del qual va aconseguir escapar a l’any següent en una fugida llegendària, per a marxar a l’exili, del qual no va tornar fins al cap de la mort del dictador. Nicolás sortia del cementiri de Cotlliure després de visitar la tomba d’Antonio Machado i li van cridar “feixista, feixista, feixista”.”
24 de febrer de 2019 (El País semanal, 17 de març de 2019)
