“El risc més gran que podria córrer el govern que surti de les urnes el dia 28 d’abril és equivocar-se en la seva política europea, és a dir, apartar-se de les coordenades que els dos grans partits europeus han construït en l’últim mig segle i que han produït una cosa tan inèdita i tan humanista com l’Estat de benestar.
No hem arribat a aquest punt d’un dia per a un altre ni amb la sola participació dels estats grans. Ha estat un procés de complicitats en l’àmbit d’una mateixa civilització però amb cultures, llengües, històries i tarannàs molt diversos. El poder de persuasió de la Unió Europea és el d’un club que exigeix als altres que acatin les mateixes normes que compleixen tots.”
Els que no volen aquesta Europa (La Vanguardia, 20 de febrer de 2019)
