“És característic de tots els nacionalismes la consideració del «poble» com a receptacle de les més altes virtuts. Unes qualitats que, naturalment, el diferencien de la resta de nacions del seu entorn, totes més o menys bàrbares. Així, doncs, és sabut que els catalans som una gent endreçada i industriosa, oberta al món, dialogant i pactista… Mentre que els espanyols, per contra, romandrien presoners d’un passat de nobles arruïnats i ganduls, i d’una saga d’inquisidors. Aquests trets atàvics estarien fins i tot inscrits en el seu ADN.”
El fulgor del geni nacional. (Blog de Lluis Rabell, 14 d’agost de 2018)
