Paola Lo Cascio: Les coses, pel seu nom

“Resulta força difícil fer una reflexió, encara que sigui breu, acotada i, per descomptat, modesta, sobre el llenguatge i la realitat de la política aquest estiu del 2018. S’ha dit i encara es diu molt -i amb raó-, que estem immerses en l’era de la postveritat. Molts tradueixen aquest terme com “mentida”, simplement. Per bé…

Lluís Rabell: El fulgor del geni nacional

“És característic de tots els nacionalismes la consideració del «poble» com a receptacle de les més altes virtuts. Unes qualitats que, naturalment, el diferencien de la resta de nacions del seu entorn, totes més o menys bàrbares. Així, doncs, és sabut que els catalans som una gent endreçada i industriosa, oberta al món, dialogant i pactista… Mentre…

Olivia Muñoz-Rojas: Una Europa amb futur

“En els temps actuals, el somni federal pot semblar ingenu i llunyà i, davant del discurs xenòfob i antieuropeista, el seu llenguatge pot resultar complex. Convé recordar llavors que Altiero Spinelli i Ernesto Rossi van escriure el seu famós manifest federalista europeu a la presó de Ventotene en els anys més foscos del segle XX…

Emma Riverola: L’abraçada que no ens vam fer

“Denunciar la venda d’armes a països mediadors de guerres cruentes és una qüestió de justícia. Però sense trampes discriminatòries i hipòcrites. Les víctimes de l’horror i els que es juguen la vida per combatre’l no es mereixen el caprici d’una societat privilegiada que juga amb l’odi segons bufa el vent dels seus interessos.La tolerància, el…