El passat dia 5 d’abril de 2018, amb una notable assistència de públic es va reprendre la presencia de Federalistes d’Esquerres a Mataró, a la sala del Café de Mar amb una xerrada del President de l’associació, Joan Botella, sobre “Un món de ciutats”, presentat per l’ex Alcalde de Mataró, Manuel Mas.
La idea central que va exposar el professor Botella va ser la superació de les fronteres i límits polítics en el món d’avui. Els temes i els problemes amb els que s’enfronta la humanitat depassen els límits que les antigues construccions politico-administratives, especialment les derivades de l’època moderna. Els Governants dels països amaguen a la ciutadania que no poden resoldre en els seu àmbit territorial les qüestions essencials que afecten a les seves vides, el tema mediambiental com a exemple paradigmàtic, però hi podem afegir molt especialment els derivats de les transformacions econòmiques i també els culturals. O es consolida la construcció europea o la presència dels seus components, els vells Estats-nació sorgits i enfrontats sanguinàriament en els darrers segles, esdevindrà irrellevant en l’escena mundial dins de pocs anys. Front a aquesta situació, sorgeixen arreu reaccions populars que enlloc de mirar endavan
t, cap al futur, pensen que els aniria millor a la gent refugiar-se en les construccions, reals o il·lusòries, del passat. Ho veiem a Itàlia, a França, al Regne Unit, als Estats Units, o a Catalunya tant mateix.
Però també apareix amb força la idea del món de les ciutats. Ja hi ha un G-40 de ciutats, una nova xarxa que aspira a aprendre i estendre una nova idea de gobernança. El professor Benjamin Barber proposava constituir un parlament mundial d’Alcaldes. Evidentment no es tracta, al menys pel que ens afecta més directament, de les poblacions amb els 
seus límits territorials dibuixats en una altra època. Les comunicacions ja siguin físiques o telemàtiques plantegen uns mapes de relacions humanes completament nous. Històricament les ciutats han estat a l’avançada del progrés, són el lloc de la barreja i de les noves pautes culturals i socials, sempre han estat més avançades que el rerepaís. Quin són avui els límits reals de Barcelona? Ja de la Tordera a Cunit, o cal pensar en la Catalunya –ciutat que van somiar els nostres noucentistes? Costa que les organitzacions polítiques, que ben segur coneixen el problema, el presentin a la ciutadania i en facin bandera de la necessitat d’una nova organització adaptada a les noves cir
cumstàncies i als nous temps. Costa que les autoritats reaccionin a les demandes reals de la població i mantinguin estructures superades per la realitat.
La xerrada es va cloure amb interessant aportacions dels assistents
