Una de les teories que explica millor l’evolució del procés sobiranista a Catalunya és la tesi de la sobrepuja o de la subhasta. Aquest plantejament, com ja he explicat en alguna altra ocasió, es basa en les idees contingudes en l’obra de Rabushka i Shepsle Politics in plural societies: A Theory of Democratic Instability (1972) en què s’explica com els partits ètnics, assimilables a aquells que a Espanya denominem nacionalistes, competeixen entre ells i adopten estratègies cada vegada més radicals per aconseguir el suport del grup nacional al qual aspiren representar. Així, a cada oferta d’un dels partits nacionalistes el seu competidor en el seu mateix camp respon amb una exigència més extrema en un inacabable procés que dóna lloc a una veritable subhasta. Aquest comportament que sol donar-se a l’interior de cadascun dels blocs genera una notable polarització en societats plurinacionals, dificulta les solucions consensuals i eleva el risc de conflicte.
Una subhasta entre Ciutadans i PP?, per Astrid Barrio, El Periódico (29/01/2018).
