No sé què passarà d’aquí al 2 d’octubre i em sembla que no ho sap ningú, però en tot cas, el que està succeint des de fa cinc anys ja és un sacrifici per a la ciutadania. Recursos econòmics, polítics, emocions, energies… al servei d’un procés el futur immediat del qual és alguna cosa, el “xoc de trens”, que no sabem què és, però gaire tranquil·litzador no sembla. I deixin-me fer una pregunta ximple: tot això per a què?
Busco respostes a la campanya del sí. Trobo un cartell i una sèrie de vídeos. Al cartell figura, sota l’imperatiu “ Escombrem-los!”, una senyora escombrant el Rei, la infanta Cristina, Rajoy, Aznar, Patricia Botín, Rouco Varela, un torero… Els vídeos comencen: “Si votes sí, no podràs…” i continuen: “pagar els impostos a Montoro”, “finançar la Fundación Francisco Franco”, “celebrar el dia de la Raça”… La qual cosa em sembla formidable, només em suscita una altra pregunta ximple: una vegada escombrat tot això, què hi pensen posar al seu lloc? Pretenen nacionalitzar els bancs? Només el Santander? Negar un visat a la senyora Botín? Dissoldran l’Església catòlica? Eliminaran els impostos, o els pagarem en una altra finestreta? Suprimiran la festa nacional, o només la traslladaran del 12- O a l’11-S…?
Ningú no pot simpatitzar més que jo amb la idea, per exemple, d’“escombrar el patriarcat”, com diu que vol fer la CUP, només que no acabo d’entendre què té a veure això amb la independència. Per què seria feminista una república catalana? Per ser república? També ho són Polònia i l’ Afganistan. Per ser catalana…? Hi ha qui té una fe veritable en la bondat intrínseca de Catalunya, que seria per naturalesa igualitària, tolerant, democràtica i sense pecat concebuda, però jo, la veritat, no ho veig. Catalunya ha estat en el passat desigual, fratricida, intolerant, masclista, i ho és també en el present, o no menys que Andalusia o Galícia. Per què hauria de ser diferent en el futur?
Jo estic disposada a assumir sacrificis a canvi d’un programa les finalitats del qual comparteixi, i que em digui concretament com proposen assolir-los: què faran amb la desigualtat, l’ atur, el gihadisme o el canvi climàtic. Però si tot el que m’ofereixen és fer botifarra a tot el que no ens agrada… sens dubte seria un plaer, però un plaer estèril, a més de molt car en termes de convivència.
