Opinió

M’imagino Jimmy Carter (o qualsevol altre factòtum mundial) escoltant molt atentament Puigdemont i Romeva mentre li narren la pel·lícula de la irreductible nació mil·lenària sotmesa per un Estat autoritari i despietat des de fa 300 anys, i en acabat preguntant-los quin és el PIB per càpita dels ciutadans de Catalunya, o el nostre índex de malnutrició infantil, o la nostra taxa d’analfabetisme, o la nostra esperança de vida, o si ens podem expressar en la nostra llengua o si els infants la poden aprendre a l’escola, o si els catalans tenim accés a medicines i atenció sanitària, o si els partits independentistes són legals i es poden presentar a eleccions, o quants periodistes i polítics catalans han estat assassinats, empresonats o s’han hagut d’exiliar en els darrers anys a causa de l’Estat repressor. “El 2 d’octubre del senyor Esteve” (Catalunya Plural, eldiario.es, 11 d’agost de 2017)