L’economista i vicepresident de Federalistes d’Esquerres incideix que la sortida al conflicte català és un acord al voltant d’una reforma federal i recorda que el referèndum anunciat no compta amb un marc legal, un cens o una autoritat electoral independent
(per Beatriz Silva) Coincidint amb l’anunci per part del govern català de la seva intenció de fer un referèndum unilateral d’independència el proper 1 d’octubre, EUROPP, el bloc de la London School of Economics, va demanar la seva opinió a quatre acadèmics catalans, entre ells l’economista i vicepresident de Federalistes d’Esquerres, Francesc Trillas.
Trillas, citant el llibre The Morning After de la periodista canadenca Chantal Hébert, que explica què hauria passat al Quebec si el 1995 hagués guanyat l’opció independentista per un estret marge, analitza la situació a Catalunya i es pregunta si una pregunta sí/no és capaç de donar resposta a la complexitat de les aspiracions de la població en circumstàncies com les actuals. “Encara més tenint en compte que a Catalunya es vol fer això sense un marc legal, un cens o una autoritat electoral independent. Això és el que els líders del govern català pretenen fer”, constata.
“Espanya necessita un acord per a una reforma federal que compti amb el suport de la gent que creu fermament en aquesta alternativa però també de persones que es odrien posar d’acord al voltant d’una reforma d’aquest tipus”, diu Francesc Trillas que proposa que l’acord de reforma sigui sotmès a un referèndum que seria menys divisiu i més d’acord amb la integració europea que avança cap a la unitat i cap “a construir ponts en lloc de murs entre ciutadans i comunitats”.
Tot i que reconeix que alguns referèndums poden usar-se en un sentit positiu, com va passar amb els Acords de Divendres Sant d’Irlanda del Nord, un que obligui els ciutadans a decidir sobre la secessió pot causar gran divisió i recorda que la Comissió de Venècia recomana celebrar-los només sota estrictes condicions que en aquest cas no es compleixen.
EUROPP també recull l’opinió de dos acadèmics partidaris de la independència, els professors Mireia Borrell i Toni Rodón. La primera incideix en l’argument que el govern del Partit Popular no ha deixat al govern català una altra opció de convocar un referèndum unilateral i el segon en el fet que ha arribat l’hora que siguin els ciutadans els que dirimeixin els desencontres polítics dels últims anys.
El quart acadèmic que dóna la seva opinió és José Javier Olivas que incideix en el fet que els partidaris de la independència han decrescut en proporció des de 2012 i argüeixen que “estimen la democràcia” al mateix temps que anuncien que estan disposats a saltar-se la llei i les normes per a aconseguir la secessió.
