Carlos Jiménez Villarejo va lamentar que la UE “hagi perdut la seva vocació humanitària” i contravingui, al seu entendre, la Declaració Universal dels Drets Humans, de 1948 i la Convenció de Refugiats de 1951
(Per Siscu Baiges) Pot la Unió Europea fer front a desafiaments com la crisi dels refugiats sense una major integració? Quins aspectes han de ser reformats perquè Europa avanci en la seva federalització i sigui capaç de donar respostes comunes a desafiaments comuns com la crisi migratòria i humanitària que es viu a les seves fronteres? Què té en comú l’exili d’avui amb el de milers de republicans que es van veure obligats a creuar fronteres a la recerca de refugi?
Amb aquestes preguntes Federalistes d’Esquerres va convocar, el passat 22 de juny, l’acte “Europa davant la crisi dels refugiats: una resposta federal i solidària” a la Casa de la Solidaritat Can Pepus, a Badalona. Hi van participar els membres de l’associació Alfonso López Borgoñoz, ex-president de la secció espanyola d’Amnistia Internacional, Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, i Carlos Jiménez Villarejo, ex-Fiscal Anticorrupció i que és vocal d’honor de Federalistes d’Esquerres. En l’acte, moderat per Montse García, de Federalistes d’Esquerres de Badalona, hi va intervenir també la directora del museu de Badalona, Margarita Abras.
Alfonso López Borgoñoz va obrir la sessió denunciant que la Unió Europea lligui l’ajuda al desenvolupament a alguns països a què assumeixin la funció de control dels migrants que volen venir al nostre continent. “Ens queixem de Donald Trump però Europa fa el mateix que ell anuncia”, va dir López. Segons ell, la Unió Europea penja a les seves webs notícies que donen una imatge falsa de les seves accions. Va lamentar que Europa “s’atrinxeri” i va exigir que es posin en marxa vies segures perquè els refugiats hi arribin: “No és tolerable que hagin de pagar a les màfies perquè Europa no els facilita l’accés”.
Després que la directora del museu de Badalona recordés que aquesta ciutat va acollir molts desplaçats espanyols que fugien de la guerra civil, el president de la Comissió Catalana d’Ajuda als Refugiats, Miguel Pajares, va aportar nombroses i esfereïdores xifres al debat. Entre elles que dels 17.377 refugiats que Espanya es va comprometre a acollir la tardor de 2015, només n’han arribat uns 1.300 i que el més probable és que, quan el setembre vinent es compleixi el termini previst per rebre’ls, només n’hagi arribat un 10%, com a molt. També va destacar que Espanya té menys excusa que d’altres països per acollir-ne tan pocs perquè és un dels que rep menys peticions d’asil i protecció.
Pajares va denunciar també l’egoïsme dels països rics i va explicar que Turquia, que només supera en PIB a dos dels que pertanyen a la Unió Europea –Romania i Bulgària-, acull tres o quatre cops més refugiats que tots ells junts. Va considerar “indecent” l’acord de la UE amb l’Afganistan per retornar-li els migrants que hi arribin i va recordar que Espanya ha estat “precursora de la política de murs i retorns en calent de migrants” a la seva frontera sud. Finalment, va explicar que Veneçuela és el país d’origen del major nombre de persones que han demanat asil i protecció perquè
no necessiten visat per venir a Espanya. “És això el que demanem al govern espanyol que faci amb totes les persones que hi demanin refugi”, va dir per cloure la seva intervenció.
Finalment, Carlos Jiménez Villarejo va lamentar que la UE “hagi perdut la seva vocació humanitària” i contravingui, al seu entendre, la Declaració Universal dels Drets Humans, de 1948 i la Convenció de Refugiats de 1951. Així mateix, va dir que “fa vergonya llegir” la declaració de Malta, aprovada el febrer d’aquest any pels països de la UE, on s’hi diu que cal prioritzar el “control eficaç de les fronteres i la contenció dels fluxos d’emigrants il·legals”. “Quan veig això penso que estem a prop del feixisme. De fet, països com Polònia es comporten pràcticament com a feixistes”, va criticar.
L’ex-Fiscal Anticorrupció va recordar que el Tribunal de Justícia de la UE de Luxemburg té pendent de resposta la denúncia que va preparar ell, juntament amb diversos col·lectius de juristes i ONGDs, contra l’acord de la Unió Europea i Turquia, que concedeix ajuts econòmics a aquest país a canvi que aturi el flux de refugiats. “No es pot posar preu a la llibertat i la dignitat”. Per acabar la seva intervenció, va citar el catedràtic de Filosofia del Dret Francisco Javier de Lucas, que ha definit la política europea envers els refugiats com “error, canallada i fracàs”.
“Necessitem una Europa més federal i solidària, amb una política comuna de refugiats que impedeixi que països com Hongria actuïn de la forma que ho estan fent en aquesta qüestió”, va afegir Alfons López Borgoñoz abans que es tanqués la trobada.