(por Robert Sanahuja) Federalistes d’Esquerres va organitzar el 31 de març passat la segona tertúlia a Vilanova i la Geltrú amb el títol “1714. La Guerra de Successió espanyola i Catalunya. Visió històrica”. La conferència va anar a càrrec de Marcel Gabarró, professor d’Història jubilat de la Universitat Ramon Llull, en la qual va aportar una visió sociològica del moment històric en què van succeir aquests fets. Va efectuar nombrosos comentaris sobre com es desenvolupava la vida dels ciutadans, la seva relació amb l’església, l’exèrcit i la noblesa. En el relat dels esdeveniments més significatius que van portar als fets de l’11 de setembre va destacar, entre d’altres, els següents:
-De 1702 a 1713 va tenir lloc una guerra europea (i mundial) en la qual es va posar en joc l’hegemonia a Europa. Primer contra França i, després, per no promocionar Àustria, tot plegat motivat pel problema successori espanyol.
-A Espanya, després de la dinastia dels Àustries (s. XVI-XVII) –Monarquia composta-, la dels Borbons –Monarquia absolutista- no fou assumida per la Corona d’Aragó (Aragó, València, Catalunya i Mallorca) que va jugar la carta de l’Arxiduc Carles d’Àustria, com a hereu de la corona espanyola. Aleshores es va posar de relleu l’interès i proximitat –en el camp polític (el pactisme i el funcionament de les Institucions, Corts, Diputació del General, Consell de Cent) i econòmic (comercial) de Catalunya amb l’estil de govern britànic i holandès (parlamentarisme).
-La guerra, a la península, va tenir diferents moments, fins que les tropes felipistes es van anar imposant a les austriacistes. No obstant a partir de 1711, l’Arxiduc Carles accedeix a l’Imperi austríac, que va fer recular a Anglaterra i Holanda, no fos cas d’una nova hegemonia Àustria-Espanya. D’ací els Tractats d’Utrech (1713): pau per territoris. A partir d’aleshores, Catalunya continua la guerra, contra Felip Vè, sola.
-Amb greus divisions internes, a Barcelona, s’imposen els radicals partidaris de la resistència, fins l’11 de setembre de 1714 que capitula. Amb els Decrets de Nova Planta i el Cadastre, podem parlar de la posada en marxa, a Espanya, d’“una corona, un regnat”. Els anys posteriors van ser anys de repressió, centralisme i assimilacionisme.
